Nicolas Cito

Útá Wikipedia.
Nicolas Cito
Nicolas Cito o 1928[1]
Biographie
Naissance
Voir et modifier les données sur Wikidata
Bascharage (en)Voir et modifier les données sur Wikidata
Décès
Voir et modifier les données sur Wikidata (à 83 ans)
Knocke-Heyst (en)Voir et modifier les données sur Wikidata
Nationalité
Activité
IngénieurVoir et modifier les données sur Wikidata
Parentèle
Claus Cito (en) (neveu)Voir et modifier les données sur Wikidata
Autres informations
Distinction
Grand officier de l'ordre de la Couronne de chêne (d)Voir et modifier les données sur Wikidata

Nicolas Cito abótámí o Nidderkäerjeng (Bascharage na falansé), Luksamburg, o mokɔlɔ 25 ya yanwáli o mobú 1866, akúfí o Knokke, Bɛ́ljika, o mokɔlɔ 18 ya yúni o mobú 1949. Cito azalákí motongi.

Bomɔi[kokoma | kobɔngisa mosólo]

Nzelá-masíni Matadi–Lipopo[kokoma | kobɔngisa mosólo]

Arrivée de la première locomotive à Léopoldville en 1898

Azalákí motongi-mokonzi ya Nzelá-masíni ya Kongó (CFC) ya Nzelá-masíni Matadi–Kinsásá. Na boumeli ya mosala oyo Cito akambaki, basali 5 000[2] kino 7 000[3] bakufaki. Cito amemákí engbunduka ya liboso na Léopoldville o 16 mársi 1898. Na nsima, mokonzi Léopold II atyakiákí ye mokambi ya Nzelá-masíni ya Kongó (CFC).

Bomɔi[kokoma | kobɔngisa mosólo]

  • 1892-1898 botongi ya Nzelá-masíni Matadi–Lipopo
  • 1898-1902 mokonzi ya Nzelá-masíni ya Kongó
  • 1903-1906 botongi ya Nzelá-masíni Hankow-Kanton (Sína)
  • 1906-1907 nzelá-masíni na Shíle
  • 1908-1909 likita lya eyángeli ya ndeké na India: Sandur Minig Co Ltd.
  • 1910-1912 Gwatemala-Peru: Canal d’irrigation ya Chira na Peru
  • 1913-1914 botongi ya Nzelá-masíni Beira–Zambia (Mozambíki)
  • 1914-1919 Mokambi ya Banque d’Outremer (Londoni)
  • 1919-1923 likita lya eyángeli ya Banque Belgo-Luxembourgeoise S.A.[4],[5]
  • 1920 likita lya eyángeli ya Nzelá-masíni Kongo ya Nsé na Katanga mpé Leokadi
  • 1928-1929 Sanur Mining Co. Ltd. (India)
  • Kobanda 1929:
    • Vice-président ya Accumulateurs Tudor[6]
    • likita lya eyángeli ya Nzelá-masíni Prince Harry

Tálá mpé[kokoma | kobɔngisa mosólo]

  1. [[ http://www.luxemburgensia.bnl.lu/cgi/luxonline1_2.pl?action=fv&sid=luxill&year=1928&issue=18&page=257&zoom=3 Luxemburger Illustrierte, 18/1928, p. 257]]
  2. « {{{1}}} »
  3. Les Luxembourgeois au Congo belge, Dossier forum Nr. 208, Mee 2001
  4. Mémorial A N° 85 o 12. November 1922, p. 4
  5. Chronik aus der Hauptstadt an der Obermosel-Zeitung o 21. August 1919, p. 2
  6. Biographie Belge d'Outre-Mer, p. 60